Des de fa dos anys, els pares i mares de l'escola van iniciar una experiència molt gratificant: Les Convivències, durant una setmana del mes de juliol. Aquest és el testimoni d'una de les famílies que les ha viscut:
"Ara fa ja més de dos anys que començava a
funcionar una nova escola bressol al nostre poble. Només veure el curiós
edifici que havien construit presentíem que allà dins podrien succeïr coses
diferents; el que teníem davant no s’assemblava gens a res que haguéssim vist
fins aleshores. Això es donava al mateix temps que iniciàvem la nostra primera
experiència escolar com a família. No teníem una idea precisa de què podia
succeïr en aquest món inexplorat que apareixia davant nostre.
Després de tot un intens curs, ric en
rialles, emocions, plors, cançons, descobriments... vam parar-nos a pensar
quina seria una bona manera de posar un tancament com cal al primer curs.
Havíem conegut una mica els companys de la nostra filla i ens havia agradat descobrir
qui eren aquests petits: què tenia cadascun de particular, de diferent, què els
feia únics. En volíem una mica més. Altres pares i mares també compartien
aquest sentiment. Vam pensar que veure els nostres menuts interactuar amb els
seus pares, mares, àvies, germans... tots plegats, probablement ens ajudaria a
compendre’ls millor.
Què podiem fer per conviure unes estones més amb aquests nens i nenes i
les seves famílies? Qui estaria disposat a participar durant uns matins en un
espai familiar amb l’únic objetiu de gaudir els uns dels altres?
El primer any van ser cinc matins de passar
bones estones junts: pares, mares, àvies, tietes, germans, amics... En total
unes onze o dotze famílies vam participar d’aquestes trobades. A mida que
passaven els dies gaudiem més compartint aquests moments: els esmorzars al pati
interior, els jocs amb l’aigua i les petites piscines, les cançons, les corredisses
dels menuts... Era tot un plaer veure els nens i nenes corrent i xisclant pel
pati, amb un somriure que no els cabia a la cara. L’esperit de Woodstock
revifava quaranta anys més tard a Santa Eulàlia de Ronçana!
Durant aquestes primeres convivències un
pare, el Paco, va fer un comentari que recull força bé el que vam viure: “El
primer dia vaig venir pensant en el meu fill i que s’ho passés bé. A partir del
segon, també pensava en mi”.
El segon any vam repetir l’experiència. Com
ja havíem descobert que ens ho sabíem passar junts bé vam “contagiar” a altres
pares i mares, arribant gairebé a una participació de vint famílies. Aquest cop
ens vam organitzar més per poder fer diferents activitats: una magnífica sessió de
pintura on els nostres fills van sortir molt colorits (no us perdeu el quadre
que està penjat a la sala gran de l’escola), la construcció d’un castell amb
caixes de cartró, les bombolles, el ioga per a petits i grans, el ball del Chu-Chu-Ua, els instruments musicals... I sempre com a rerafons uns esmorzars
èpics.
Ens sentim agraïts d’haver participat
d’aquestes estones i d’haver trobat altres mares i pares disposats a descobrir
nous espais per poder gaudir dels nostres fills. Volem expressar especialment
el nostre agraïment més profund a dues autèntiques pioneres d’aquesta
experiència: la Sònia
Padilla i la
Montse Miró. Elles ja hi eren quan això no era més que una
il·lusió."
Aquest any t’esperem a tu i a la teva
familia!
Família Izuel Soler: la
Gabriela, el Pere, l’Anna i el Carles
Avui hem
celebrat la nostra festa d'hivern! Molts han volgut compartir amb
nosaltres l'últim dia de l'any a l'escola. Ha sigut molt bonic i
emocionant fer una trobada amb totes les famílies, tant les d'aquest any
com les d'anys anteriors!
Tot va començar amb una benvinguda de la Montse. Seguidament, les
famílies de cada estança van anar pujant a l'escenari per cantar la seva
nadala. Els cants es van completar amb l'acompanyament del piano, a
càrrec de la mare de la Iris, i de la percussió de la pandereta d'en
Ferran (company de la Iris). 
El primer any van ser cinc matins de passar
bones estones junts: pares, mares, àvies, tietes, germans, amics... En total
unes onze o dotze famílies vam participar d’aquestes trobades. A mida que
passaven els dies gaudiem més compartint aquests moments: els esmorzars al pati
interior, els jocs amb l’aigua i les petites piscines, les cançons, les corredisses
dels menuts... Era tot un plaer veure els nens i nenes corrent i xisclant pel
pati, amb un somriure que no els cabia a la cara. L’esperit de Woodstock
revifava quaranta anys més tard a Santa Eulàlia de Ronçana!
El segon any vam repetir l’experiència. Com
ja havíem descobert que ens ho sabíem passar junts bé vam “contagiar” a altres
pares i mares, arribant gairebé a una participació de vint famílies. Aquest cop
ens vam organitzar més per poder fer diferents activitats: una magnífica sessió de
pintura on els nostres fills van sortir molt colorits (no us perdeu el quadre
que està penjat a la sala gran de l’escola), la construcció d’un castell amb
caixes de cartró, les bombolles, el ioga per a petits i grans, el ball del Chu-Chu-Ua, els instruments musicals... I sempre com a rerafons uns esmorzars
èpics. 
El passat dijous vam celebrar el segon Sopar-Tertúlia a l’escola, tothom va portar alguna cosa per picar i aquest va ser el nostre soparet.
