22 de març del 2011

Ens visita la mare de la Claudia

Des d’Uruguai hem rebut la visita de la mare de la Claudia, la noia que ens ajuda amb la neteja de l’escola. L’equip d’educadores hem compartit una tarda amb ella, tot berenant unes pastetes i té. Hem estat parlant i compartint vivències, i per finalitzar la trobada li hem regalat unes boniques flors perquè tingui un record de l'escola i de totes nosaltres.

20 de març del 2011

Sobre el control d'esfínters


Serà entre els dos i tres anys de vida aproximadament quan la majoria dels infants assoliran el control dels esfínters satisfactòriament sense cap necessitat que hi hagi un entrenament previ ni d’educació especial per part dels adults.

El control dels esfínters no tan sols és l’aprenentatge d’un hàbit o l’apropiació d’un nou coneixement, sinó el resultat d’un pas important en el desenvolupament físic, mental i social de l’infant; en el qual pren la decisió de no deixar lliure curs a la satisfacció de les seves necessitats, sinó que s’encarrega de la incomoditat de la tensió per tal d’assimilar la llei dels adults.
A la base d’aquesta decisió  hi ha el fet que l’infant vol ser com els adults, vol assemblar-s’hi i s’identifica amb les seves normes de conducta.  

Hem de tenir present que el control de les funcions fisiològiques és una experiència completament diferent de les que l’infant ha tingut anteriorment ( locomoció, de repòs, de nodriment, …) les quals es desenvolupen sense que els adults formulin demandes especials. En el control de les funcions corporals, en canvi, demanem a l’infant de col.laborar en una cosa que a ell o ella no li sembla útil, i hi col.labora només per fer contenta la persona adulta amb qui té una relació d’afecte i confiança.

Per part dels adults hem de tenir confiança en la capacitat de desenvolupament de cada nen i nena, basant-nos sobretot en el respecte vers la seva propia iniciativa i del ritme individual del seu desenvolupament sostingut per una seguretat afectiva basada en unes relacions estables, afectives, continues i càlides.
Una atmòsfera educativa adequada permet que l’infant desenvolupi per ell mateix els sentiments d’eficàcia i d’autoestima que l’animen no només per a l’exploració de les seves pròpies capacitats i del seu entorn, sinó que el fan capaç també de poder, mitjançant la imitació, l’assimilació i la identificació, apropiar-se de les regles de comportament de la societat, el seu sistema de valors, les seves normes, com també del seu sistema de límits i prohibicions.

Així doncs, l’infant amb bona relació amb ell mateix i amb el món dels adults mira d’actuar com els adults i se n’alegra.


No necessita que l’entretenim per controlar les funcions corporals, sinó que l’acopanyem en el camí quan se sentí preparat per decidir-se a renunciar a la comoditat que donen els bolquers i  a la satisfacció immediata de les seves necessitats.

Necessita que l’acompanyem amb una empatía comprensiva en els seus esforços, deixant-li la iniciativa d’assumir la responsabilitat.


Perquè la tasca d’educar als nostres fills i filles resulti òptima, la comunicació entre familia i escola és indispensable, ja que tenim uns objectius comuns que són ajudar als nostres infants a progressar i confiar en les seves pròpies capacitats i competències per així afavorir el seu desenvolupament.

Així doncs, el fet de treure els bolquers és un pas prou important en el desenvolupament dels infants que es mereix la nostra mirada atenta i que el tractem amb sensibilitat, sense que sigui un fet rutinari; ja que aquest aspecte del desenvolupament de les persones és extremadament sensible a qualsevol tipus de tensió i ansietat. Un disgust o una malaltia pot provocar algún tipus d’escapament o regresió temporal,… hem de tractar-ho sempre amb la màxima naturalitat i considerar l’incident com un fet sense importancia; els retrets no fan altra cosa que augmentar la seva ansietat i angoixa; com a conseqüència retardar el moment en què s’aconseguirà el control.

El més important en la nostra tasca de pares, mares i educadors és respectar el ritme propi de cada nen i nena i donar temps perquè puguin respondre a les nostres demandes.Educar amb respecte exigeix saber escoltar als nostres infants amb tots els nostres sentits.

15 de març del 2011

"NYIGO NYAGO" Cia.: "Alla Corda"

Els infants de les estances de l'Esteu Blau i Colors de Lluna van fer una petita sortida pel barri, acompanyats per les seves educadores i alguns pares i mares, fins arribar al Centre Cultural La Fàbrica. Allà van poder gaudir de l'espectacle Nyigo Nyago on van poder conèixer la granja Nyigo-Nyigo i els seus peculiars habitants. Un recorregut ple de sensacions i de música. 

10 de març del 2011

XUMET: Plaer de nens/es ... Censura de grans

La succió, igual que el control d’esfínter, roman com a necessitat vital durant un temps perllongat. Aquest període és bastant més llarg del que els adults tenim ganes d’esperar. En general ens molesta i desitgem que s’acabi igual que volem que no hi hagi necessitat d’usar bolquers.

La succió és reflex instintiu de supervivència present en tots els mamífers, permetent-los l’obtenció dels aliments, és a dir que evolutivament va generant plaer. Fins i tot hi ha qui no es xucla el polze sinó un altre dit o, fins i tot dos dits, ( de vegades, al mateix temps podem observar que els infants es pessiguen el l’òvul de l’orella o qualsevol altra part del cos d’una altra persona, cabells, mans..o element extern del que es fan acompanyar per així resoldre la innegable necessitat de succió). A mesura que deixa el pit matern, cerca autònomament plaer i benestar. És probable que el procés de la lactància en els nostres avantpassats fos un procés més perllongat, entre tres i cinc anys. En la nostra cultura – en aquests dies -, segurament que això ens semblarà exagerat, tenint en compte que els nostres infants de cinc anys ja escriuen i comencen les seves primeres lectures. No obstant això… segueixen succionant!, això significa que per més que madurin en altres àrees, el desig de succió segueix present. 

La fi és purament primària: el benestar i plaer que aquest acte ofereix a l’infant.
La succió sol ajudar  a prendre el son, a relaxar-se, agafar força per continuar el dia…,el 80% dels bebès que es xucla el dit sol començar cap als tres mesos, i sol abandonar-ho als 4 anys. L’ideal seria que finalitzessin amb aquest hàbit, segons els experts, sobre els cinc anys.

Arriba un moment que els adults creiem que ja entenen prou de succionar i val la pena que arribats a aquest punt reflexionem per què ens molesta tant als adults quan els nostres fills/es xuclen el dit o el xumet. Els acostumem a dir: no et posis el dit a la boca!, deixa el xumet!, ja ets gran!. Des de la nostra autoritat és possible retirar el xumet, igual que els bolquers, però això no vol dir que l’infant tingui la seva necessitat de succionar inconclusa.

SI CADA ETAPA ES VIU PLENAMENT, S’ACABA PLENAMENT.

 Resum d’un article de la revista número 31 de VIURE EN FAMÍLIA
 Aquest resum està extret de la següent pàgina web:
http://monpetitresor.blogspot.com/2009/11/xumet-plaer-de-nens-censura-de-grans.html

8 de març del 2011

Sopars-Tertúlia

Sovint, a les famílies que tenen infants els sorgeixen molts moments divertits, situacions en les que els adults no saben com reaccionar, instants sorprenents, accions que creen neguit... Nosaltres, com a educadores, també tenim qüestions del nostre dia a dia que ens cal comentar i demanar consell a la resta de l’equip. Per això, aprofitem els dies que fem les nostres trobades al centre, per tenir aquest espai de temps tan necessari. D’aquesta reflexió en va néixer la possibilitat que els pares i mares de l’escola també tinguessin un temps i un espai on poder compartir tot allò que vulguin i necessitin.
   
Aquesta idea es va fer saber a totes les famílies, tot proposant fer una trobada a l’escola a 2/4 de 9 del vespre el segon dijous de cada mes.  La finalitat d’aquests encontres és que les mares i pares puguin compartir vivències, anècdotes, reflexions, dubtes, consells...  L’activitat va ser molt ben rebuda per la gent, que es va animar a portar un petit piscolabis a cada trobada. A raó d’això, aquestes trobades van ser denominades SOPARS-TERTÚLIA. 

Durant els quatre mesos que s’ha dut a terme han sorgit noves idees com: fer activitats les famílies amb els seus infants fora de l’escola, fer una bústia per fer suggerències de temes o qüestions a parlar, fer un petit mural cada vegada per compartir amb els pares i mares els temes que han anat sorgint i fer una llibreta d’actes on hi hagi un petit resum perquè qualsevol persona que ho vulgui ho pugui consultar.