Abans de finalitzar el curs us volem
fer arribar un article publicat a la revista Infància núm. 186. Aquest escrit tracta sobre el procés d’adaptació
i la importància dels primers dies a l’escola, basat en l'experiència de La Font del Rieral.
Un any més hem obert les portes de la nostra escola bressol. Tot s’inicia
amb uns primers dies molt delicats per a tothom: infants, mares, pares i educadores. Un
període on afloren molts sentiments i noves sensacions mai viscudes abans. La
incorporació dels infants i les famílies a l’escola és un procés que comporta
molts canvis emocionals i d’organització familiar. També l’escola s’ha de
preparar per tal d’acollir tothom (especialment els infants) de la millor
manera possible.
Els infants han de conèixer uns
adults i altres nens i nenes desconeguts fins ara; al mateix temps, les
famílies han de deixar els seus fills a càrrec d’altres persones i, també, les
educadores necessiten un temps per conèixer i establir unes relacions
tranquil·litzadores amb els infants, intentar canalitzar les emocions, respondre
preguntes, dubtes, etc.
Hem estat reflexionant sobre aquest
primer moment d’adaptació i que pot ser de patiment per als infants, per a pares
i mares. El canvi pot comportar per a les criatures un risc de desestabilització i desequilibri
emocional; ara bé, l’infant té capacitats innates per poder superar aquesta
situació si està acompanyat, d’una manera respectuosa, en tot moment per
l’adult. Atès que no podem girar l’esquena a la realitat que ens toca viure,
una societat que canvia dia a dia, la nostra tasca com a professionals és
intentar oferir un espai amable i de qualitat on l’infant trobi una acollida
tranquil·la i relaxada en aquesta etapa de la seva vida que tot just comença.
A partir de la nostra experiència, del
nostre coneixement i de les nostres observacions, pensem i creiem que realitzar
aquest procés d’adaptació d’una manera lenta, gradual i acompanyada, és el
millor per a l’infant. Ja fa dos cursos que proposem a les famílies fer costat
als seus fills i filles dins l’escola i realitzar una separació gradual. Prèviament
s’ha parlat amb les famílies del comportament i les normes que s’han de complir
sempre que acompanyin els seus fills; aquest procediment els servirà de guia a
l’hora d’estar-se a l’escola i també els ajudarà a sentir-se part integrant de
la comunitat educativa.
Les pautes són:
·
Buscar un lloc on es trobin còmodes dins l’estança i
mantenir-s’hi.
·
No demanar o incitar l’infant en cap moment perquè vagi a
jugar.
·
Deixar que l’infant decideixi en quin moment vol anar a
jugar.
·
No intervenir en petits conflictes que es puguin
ocasionar. L’educadora farà de moderadora.
·
Al cap d’una hora, o abans si es creu necessari, la
família i l’infant han de marxar de l’estança.
·
Poden passejar per l’escola junts per a conèixer els
diferents espais.
Aquest procés d’adaptació ja
l’expliquem durant la jornada de portes obertes; anem veient amb sorpresa la
resposta de les famílies que cada vegada estan més conscienciades d’acompanyar els
seus infants en aquests moments. Hi ha famílies que demanen uns dies de permís
a la feina, n’hi ha d’altres que es reserven dos o tres dies de vacances, vénen
avis i àvies. Hi pot haver alguna família que no té la possibilitat de combinar-s’ho;
l’escola entén aquesta situació i busquem conjuntament la manera més còmoda i
tranquil·la de solucionar-la. Pensem que els infants que ja porten alguns
cursos a l’escola no tenen la necessitat de fer el procés tan llarg. Hem
observat que aquests ja reconeixen l’espai i en moltes ocasions també coneixen l’educadora,
vénen molt contents. Recomanem igualment que els primers dies vinguin poques
hores a l’escola.
Així doncs, veient els resultats
d’aquest procés d’adaptació, pensem que és un bon camí per intentar aconseguir
una escola viva, segura i acollidora, on tothom pugui tenir el seu espai.
D’altra banda creiem que és una bona manera d’establir uns vincles de confiança
que ajudaran els infants i les seves famílies. Amb aquest desig de fer de
l’escola un espai viu, on tothom hi té cabuda, aquest curs vàrem proposar als
pares i mares que acompanyaven els seus infants a les estances durant aquest
període, tasques senzilles i útils: fer pilotes de feltre, de llana, cosir
vores a teles, confeccionar saquets... Tot un seguit de materials que els
infants podran manipular i amb els quals gaudiran durant les estones de joc.
Els resultats han estat sorprenents, la situació dins l’estança es va relaxar
molt. Les famílies estaven entretingudes en la seva tasca, sense deixar, però,
d’observar el seu infant, i es creà un clima distès i de confiança. Aquestes
activitats van ajudar a no precipitar-se a l’hora d’actuar amb els infants, a
donar temps, a agafar seguretat, a deixar fer amb tranquil·litat.
Les educadores hem fet una valoració
molt positiva d’aquests primers dies i estem molt satisfetes de com, entre
tots, s’ha dut a terme. El fet que les famílies hagin pogut gaudir d’aquests
dies a les estances els ha donat més seguretat amb les educadores i una major
confiança a l’hora de deixar-nos els seus fills. També hem pogut observar que
els infants es queden més tranquils amb les educadores i són capaços de
canalitzar la seva angoixa més promptament.
Aquesta experiència tant satisfactòria
del procés d’acollida ens anima a continuar treballant per tal d’aconseguir el
benestar dels infants i de les famílies.
Mina Vilardebò i Montserrat Miró, educadores de l'EBM La Font del Rieral.
Ja fa uns quants dies
que a la vora del riu Tenes (al costat del parc de Can Font) hi ha un arbre
apadrinat per La Font del Rieral. La Montse, la nostra coordinadora, juntament
amb alguna família de l’escola van compartir un matí de dissabte per plantar-lo.
Així mateix, ara que queden pocs dies per finalitzar el curs, us volem animar a
que el visiteu i el regueu perquè creixi i es faci ben gran, com a símbol de la
vida i l’essència que hi ha a La Font del Rieral. 
Les educadores hem fet una valoració
molt positiva d’aquests primers dies i estem molt satisfetes de com, entre
tots, s’ha dut a terme. El fet que les famílies hagin pogut gaudir d’aquests
dies a les estances els ha donat més seguretat amb les educadores i una major
confiança a l’hora de deixar-nos els seus fills. També hem pogut observar que
els infants es queden més tranquils amb les educadores i són capaços de
canalitzar la seva angoixa més promptament. 
D’altra banda, el dia a dia a l’escola segueix i l’arribada
de l’estiu i la calor ens anuncien que s’està acabant el curs. En aquests
moments ens agrada repassar tot allò que ens ha ofert aquest any. Com si de la
mateixa Font es tractés, durant tot aquest temps petits i grans hem fet
brollar: alegries, rialles, mirades còmplices, noves amistats, il·lusions,
sorpreses, idees imaginatives, abraçades, emocions fortes, desitjos, noves experiències,
carícies, nous projectes, ganes de créixer... 
Així mateix, us volíem ensenyar també aquesta
idea de les cintes al jardí com a element de joc, que les educadores de
Cascavell ens van mostrar. L’hem adaptat a la nostra escola i els infants hi
juguen molt. 
Així mateix, us volem
adjuntar la informació que vàrem oferir durant la jornada, i que consisteix en
un tríptic informatiu de l’escola, a més de la informació referent a la
preinscripció i a la matriculació pel nou curs. 
A continuació, abocar
la mescla en una safata per a forn recoberta amb paper d’alumini, perquè la
coca no s’enganxi, i posar al forn a 180º. Als 20 minuts mirar que la massa
hagi pujat i deixar que es vagi cuinant, entre els 35 i 45 minuts el pa de
pessic estarà a punt. Finalment, cal deixar-lo refredar per poder-lo menjar més tard. 
El nen ha de
desenvolupar-se com persona i com membre de la societat. Hem de
respectar-lo com persona, assegurar-li una atenció el més
individualitzada possible, que li permeti establir unes relacions
personals estables, plenes de tendresa, confiança i empatia, que li
seran d’una gran influència per prendre consciència d’ell mateix,
afavorir la seva autonomia, assegurar la seva personalitat i adquirir
les habilitats socials necessàries per a la convivència. 
