Un any més hem obert les portes de la nostra escola
bressol. Tot s’inicia amb uns primers dies molt delicats per a tothom: infants, mares, pares i educadores. Un
període on molts sentiments i noves sensacions, mai viscudes abans, afloren. La
incorporació dels infants i les famílies a l’escola és un procés que comporta
molts canvis emocionals i d’organització familiar. També l’escola s’ha de
preparar per tal d’acollir tothom (especialment els infants) el millor
possible.
Els infants han de conèixer uns adults i altres
nens i nenes desconeguts fins ara; al mateix temps, les famílies han de deixar
els seus fills a càrrec d’altres persones i, també, les educadores necessiten un temps per
conèixer i establir unes relacions tranquil·litzadores amb els infants,
intentar canalitzar les emocions, respondre preguntes, dubtes, etc.
Hem estat reflexionant sobre aquest primer moment
d’adaptació i que pot ser de patiment
pels infants, per pares i mares. El canvi pot comportar per les criatures un risc de desestabilització i desequilibri
emocional, ara bé, l’infant té capacitats innates per a poder superar aquesta
situació si està acompanyat, d’una manera respectuosa, en tot moment per
l’adult. Pensem que la incorporació dels nens petits a l’escola bressol no és una
situació natural, amb això volem dir que els infants d’aquestes edats (0 a 3 anys) no tenen cap
necessitat de separar-se del nucli familiar. Atès que no podem girar l’esquena
a la realitat que ens toca viure, una societat que canvia dia a dia, la nostra
tasca com a professionals és intentar oferir un espai amable i de qualitat on
l’ infant trobi una acollida tranquil·la i relaxada a aquesta etapa de la seva
vida que tot just comença.
A partir de la nostra experiència, del nostre
coneixement i de les nostres observacions, pensem i creiem que realitzar aquest
procés d’adaptació d’una manera lenta, gradual i acompanyada, és el millor per
l’infant. Ja fa dos cursos que proposem a les famílies fer costat als seus fills/es
dins l’escola i realitzar una separació gradual. La primera setmana tant els
infants com les famílies estan una hora dins l’estança. Prèviament s’ha parlat
amb les famílies del comportament i les normes que s’han de complir sempre que
acompanyin els seus fills; aquest procediment els servirà de guia alhora
d’estar a l’escola i també els ajudarà a sentir-se part integrant de la
comunitat educativa.
Les pautes són:
- Buscar un lloc on es trobin còmodes dins l’estança i
mantenir-s’hi.
- No demanar, incitar a l’infant en cap moment que vagi a
jugar.
- Deixar que l’infant decideixi en quin moment vol anar a
jugar.
- No intervenir en petits conflictes que es puguin
ocasionar. L’educadora farà de moderadora.
- Al cap d’una hora, o abans, si es creu necessari, la
família i l’infant han de marxar de l’estança.
- Poden passejar per l’escola junts per a conèixer els
diferents espais.
Aquest
procés d’adaptació ja l’expliquem durant la jornada de portes obertes; anem
veient amb sorpresa la resposta de les famílies que cada vegada estan més
conscienciades d’acompanyar als seus infants en aquests moments. Hi ha
famílies que demanen uns dies de permís a la feina, n’hi ha d’altres que es
reserven dos o tres dies de vacances, vénen avis i àvies. Hi pot haver alguna
família que no té la possibilitat de poder-s’ho combinar, l’escola entén aquesta situació
i busca conjuntament la manera més
còmoda i tranquil·la de solucionar-la. Pensem que els infants que ja porten alguns
cursos a l’escola no tenen la necessitat de fer el procés tant llarg. Hem
observat que aquests ja reconeixen
l’espai i en moltes ocasions també coneixen a l’educadora, vénen molt contents.
Recomanem igualment que els primers dies vinguin poques hores a l’escola.
Així doncs, veient els resultats d’aquest procés
d’adaptació, pensem que és un bon camí per intentar aconseguir una escola viva,
segura i acollidora, on tothom pugui
tenir el seu espai. D’altra banda creiem que és una bona manera d’establir uns
vincles de confiança que ajudaran els
infants i les seves famílies. Amb aquest desig de fer de l’escola un espai viu,
on tothom hi té cabuda, aquest curs vàrem proposar als pares i mares que
acompanyaven els seus infants a les estances durant aquest període, TASQUES
senzilles i útils: fer pilotes de feltre, de llana, cosir vores a teles,
confeccionar saquets...Tot un seguit de materials que els infants podran
manipular i amb els quals gaudiran durant les estones de joc. Els resultats han
estat sorprenents, la situació dins l’estança es va relaxar molt. Les famílies
estaven entretingudes en la seva tasca, sense deixar, però, d’observar el seu
infant i es creà un clima distès i de confiança. Aquestes activitats van
ajudar a no precipitar-se a l’hora d’actuar amb els infants, a donar temps, a
agafar seguretat, a deixar fer amb tranquil·litat.
Les educadores hem fet una valoració molt positiva
d’aquests primers dies i estem molt satisfetes de com, entre tots, s’ha dut a
terme. El fet que les famílies hagin pogut gaudir d’aquests dies a les estances
els ha donat més seguretat amb les educadores i una major confiança a l’hora de
deixar-nos els seus fills. També hem pogut observar que els infants es queden
més tranquils amb les educadores i són capaços de canalitzar la seva angoixa
més promptament.
Aquesta experiència tant satisfactòria del procés
d’acollida ens anima a continuar treballant per tal d’aconseguir el benestar
dels infants i de les famílies.
