22 de desembre del 2011

Sopar d'hivern!

Després d’un dia ple d’emocions, tot l’equip de La Font del Rieral va anar a sopar per celebrar les vacances d’hivern.



La nit va ser plena de:
Regals i sorpreses                 Brindis pel Nou Any

Abraçades                                          Bromes

      
   Petons                                                Rialles 

La festa d'hivern

Avui hem celebrat la nostra festa d'hivern! Molts han volgut compartir amb nosaltres l'últim dia de l'any a l'escola. Ha sigut molt bonic i emocionant fer una trobada amb totes les famílies, tant les d'aquest any com les d'anys anteriors!
Tot va començar amb una benvinguda de la Montse. Seguidament, les famílies de cada estança van anar pujant a l'escenari per cantar la seva nadala. Els cants es van completar amb l'acompanyament del piano, a càrrec de la mare de la Iris, i de la percussió de la pandereta d'en Ferran (company de la Iris).

A continuació, les educadores vam convidar a tothom a berenar xocolata desfeta i melindros. La tarda va passar de manera amena, podent compartir amb tothom experiències, vivències i curiositats dels seus infants. Al acomiadar-se, cada família es va poder endur cap a casa un petit record d'aquest dia.


MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES!      

20 de desembre del 2011

Us convidem a la nostra festa d'hivern!


Us esperem el  dijous 22  de desembre a les  17h

Cantarem nadales!

A la porta de cada estança hi trobareu un paper on us hi podeu apuntar. 

Cadascú la seva cançó!!
Arc de Sant Martí:   El dimoni escuat
Mar de Llum:   Amb la llum del fanalet
Estel  Blau:   L’àngel i els pastors
Colors de Lluna:  El rabadà


 
També hi haurà...
Xocolatada
i
 Melindros

19 de desembre del 2011

Curs de formació amb la fisioterapeuta Ute Strub

El cap de setmana del 16, 17 i 18 de desembre, algunes educadores de l’escola, han assistit a un curs a l’espai Girasol de Sant Gregori (Girona).
La formació ha estat a càrrec de la fisioterapeuta Ute Strub,  alumne d’Elfriede Hengstenbergh, editora del llibre "Desplegandose", i Jördis Hanf, directora d’una escola pikleriana a Frankfurt.

Una llar d’infants respectuosa ha estat l’eix d’aquest curs,  basat en els treballs d' Emmi Pikler i la pròpia experiència de les formadores, que ens han fet reflexionar sobre:

  • Què significa una atenció de qualitat que satisfà les necessitats físiques i emocionals de l’infant i li aporta benestar en els moments de contacte amb l’adult.
  • Com l’entorn ha d’estar preparat per permetre el joc autònom i el moviment lliure.
  • Com aquest entorn preparat li dona a l’adult temps i condicions per atendre i observar els infants amb tranquil·litat.

Les Convivències!


Des de fa dos anys, els pares i mares de l'escola van iniciar una experiència molt gratificant: Les Convivències, durant una setmana del mes de juliol. Aquest és el testimoni d'una de les famílies que les ha viscut:

"Ara fa ja més de dos anys que començava a funcionar una nova escola bressol al nostre poble. Només veure el curiós edifici que havien construit presentíem que allà dins podrien succeïr coses diferents; el que teníem davant no s’assemblava gens a res que haguéssim vist fins aleshores. Això es donava al mateix temps que iniciàvem la nostra primera experiència escolar com a família. No teníem una idea precisa de què podia succeïr en aquest món inexplorat que apareixia davant nostre. 

Després de tot un intens curs, ric en rialles, emocions, plors, cançons, descobriments... vam parar-nos a pensar quina seria una bona manera de posar un tancament com cal al primer curs. Havíem conegut una mica els companys de la nostra filla i ens havia agradat descobrir qui eren aquests petits: què tenia cadascun de particular, de diferent, què els feia únics. En volíem una mica més. Altres pares i mares també compartien aquest sentiment. Vam pensar que veure els nostres menuts interactuar amb els seus pares, mares, àvies, germans... tots plegats, probablement ens ajudaria a compendre’ls millor.

Què podiem fer per conviure unes estones més amb aquests nens i nenes i les seves famílies? Qui estaria disposat a participar durant uns matins en un espai familiar amb l’únic objetiu de gaudir els uns dels altres?

El primer any van ser cinc matins de passar bones estones junts: pares, mares, àvies, tietes, germans, amics... En total unes onze o dotze famílies vam participar d’aquestes trobades. A mida que passaven els dies gaudiem més compartint aquests moments: els esmorzars al pati interior, els jocs amb l’aigua i les petites piscines, les cançons, les corredisses dels menuts... Era tot un plaer veure els nens i nenes corrent i xisclant pel pati, amb un somriure que no els cabia a la cara. L’esperit de Woodstock revifava quaranta anys més tard a Santa Eulàlia de Ronçana!

Durant aquestes primeres convivències un pare, el Paco, va fer un comentari que recull força bé el que vam viure: “El primer dia vaig venir pensant en el meu fill i que s’ho passés bé. A partir del segon, també pensava en mi”.

El segon any vam repetir l’experiència. Com ja havíem descobert que ens ho sabíem passar junts bé vam “contagiar” a altres pares i mares, arribant gairebé a una participació de vint famílies. Aquest cop ens vam organitzar més per poder fer diferents activitats: una magnífica sessió de pintura on els nostres fills van sortir molt colorits (no us perdeu el quadre que està penjat a la sala gran de l’escola), la construcció d’un castell amb caixes de cartró, les bombolles, el ioga per a petits i grans, el ball del Chu-Chu-Ua, els instruments musicals... I sempre com a rerafons uns esmorzars èpics.  

Ens sentim agraïts d’haver participat d’aquestes estones i d’haver trobat altres mares i pares disposats a descobrir nous espais per poder gaudir dels nostres fills. Volem expressar especialment el nostre agraïment més profund a dues autèntiques pioneres d’aquesta experiència: la Sònia Padilla i la Montse Miró. Elles ja hi eren quan això no era més que una il·lusió."

 
Aquest any t’esperem a tu i a la teva familia!


Família Izuel Soler: la Gabriela, el Pere, l’Anna i el Carles

15 de desembre del 2011

Ja hem fet el segon Sopar-Tertúlia!

El passat dijous vam celebrar el segon Sopar-Tertúlia a l’escola, tothom va portar alguna cosa per picar i aquest va ser el nostre soparet.
 
Es va parlar de la última trobada de les famílies apadrinadores d’arbres de l’escola. Van assistir-hi les famílies que ja no venen, i va ser un retrobament molt agradable! Ara hi ha 14 arbres apadrinats i les famílies amb els infants els hi van donar un nom, els van regar, abraçar, jugar… va ser un matí molt divertit!

També vam decidir informar de les classes de ioga que es fan a l'escola els dimarts i dijous de 9:30h a 10:30h del matí; i que una mama ens ensenyarà a fer mitja, amb llana i agulles, els divendres a la tarda de 15:30h a 16:15h.

 
El proper Sopar-Tertúlia serà el dia 16 de febrer, a les 20:30h. Parlarem del canvi de bolquers i el xumet.

Hi esteu tots convidats!

14 de desembre del 2011

La Ute Strub visita la nostra escola!

Aquest és el tercer curs que està en funcionament la llar d’infants La Font del Rieral. En el nostre dia a dia anem perfeccionant la nostra línea pedagògica, anem definint el nostre projecte educatiu basat en el respecte i en el benestar de l’infant per un creixement sa, harmònic i segur, i on pugui desenvolupar les seves capacitats d’aprenentatge.

Fem que “el joc sigui una de les activitats diàries de l’escola, essent aquest un instrument que desenvolupa les possibilitats del pensament, estimula el pensament motriu, el pensament simbòlic i de representació i més tard el pensament reflexiu i la capacitat de raonar” (Maite Garalgordobil, psicòloga infantil).

A l’escola treballem per desvetllar i promoure la seva curiositat, preparar espais i objectes perquè ells creïn el seu propi joc. Acompanyar-los en aquests descobriments fets per ells sols, creure en les seves competències per aprendre, descobrir… Ajudem als infants a conèixer els límits i les normes de la societat en que estem vivint.

El nostre projecte educatiu està donant els seus fruits, amb la resposta que les famílies ens van donant, l’alegria dels infants cada matí al entrar a l’escola i la nostra satisfacció que la nostra feina està reconeguda.

El passat dia 14 de desembre va visitar-nos la Sra. Ute Sturb, fisioterapeuta de professió i actualment coneixedora, professora i difusora de la pedagogia d’Emmi Pikler (pediatra i pedagoga hongaresa). La Sra. Sturb ha estat qui ha introduït la pedagogia Pikler a Catalunya, recolzada en tot moment per l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

La seva impressió de l’escola va ser molt positiva, tot i que hi ha aspectes de material i d’espais que cal millorar. Ara bé, ens va dir que estàvem fent un bon treball pedagògic i ens va animar a seguir treballant en aquest camí. També ens va convidar a visitar els seus espais infantils de 0 a 6 anys a Berlín, per poder fer una formació més completa d’aquesta manera d’estar amb els infants.

22 de novembre del 2011

Segon Sopar-Tertúlia

Us convidem al proper Sopar a tots aquells pares i mares que estigueu interessats en conèixer un  espai que va iniciar-se el curs passat, amb l´objectiu de compartir experiències que vivim  com a pares i mares, a trobar-nos en un altre ambient dins l´escola, organitzar propostes extra-escolars i moltes coses més... 

Un dijous al vespre de cada mes ens semblava una bona dinàmica i el Sopar el fem entre tots portant un plat de casa per compartir. Us animem a fer créixer aquest espai!

 PROPERA TROBADA: Dijous 15 de desembre a les 20.00h    
T’apuntes?

14 de novembre del 2011

Noves visites a l'escola "El Til·ler"

Gràcies a la col·laboració d'aquesta escola de Cerdanyola del Vallès, enguany, les educadores que no ho vam poder fer durant el curs passat, tindran l'oportunitat de fer d'observadores de la seva vida diària.

En aquesta escola s'utilitza la pedagogia Waldorf, que promou el respecte per l'infant i el seu ritme. La finalitat és que l'equip d'educadores es segueixi formant dia rere dia, per millorar i buscar nous recursos educatius.

12 de novembre del 2011

TASTET DE MOIXAINES: Plouen fulles i cançons!

Aquest curs ens hem posat d’acord les dues escoles bressol i la biblioteca per fer les activitats en família amb infants de 0 a 3 anys. Aquestes activitats es diuen: TASTET DE MOIXAINES.

El passat dissabte vam fer la primera activitat a l’escola bressol La Font del Rieral, amb el nom: PLOUEN FULLES I CANÇONS, a càrrec d’Anna Farrés.

Hi van assistir 16 famílies que van ballar, cantar, escoltar música… tot relacionat amb la tardor. El dissabte va fer molt sol i va ajudar a que l’activitat fos més alegre.

Us esperem a la propera activitat!

10 de novembre del 2011

Primer Sopar-Tertúlia de l'any!

El dijous dia 10 de novembre les famílies de l’escola bressol van organitzar el primer Sopar-Tertúlia del curs 2011-12. Van assistir-hi 5 famílies i moltes altres que no els va ser possible venir, tot i que tenen interès en participar.



Un cop vam fer les presentacions, es va començar a fer propostes de com es vol que siguin els Sopars-Tertúlia i què es vol aconseguir. Es va comentar la importància de tenir un espai per poder fer activitats amb els infants i els adults, tot relacionat amb la petita infància de 0 a 3 anys.

A l’entrada de l’escola hi ha apuntat el resultat de la trobada, amb els acords presos:

Fer una trobada de padrins dels arbres de l’escola, el proper dia 4 de desembre a les 10 del matí a l’escola.

Preparar les veus per cantar Nadales a la festa de l’escola.

Aportar propostes noves pel proper Sopar-Tertúlia, el dia 15 de desembre: la primera convocatòria a les 8 del vespre i la segona convocatòria a les 9.

 
Va haver-hi molt bon ambient i moltes ganes de fer activitats amb l’escola i les famílies. Gràcies a accions com aquesta, ja s’ha tornat a posar en marxa l’activitat de ioga per a adults alguns matins, a càrrec de l’Anna Soler (mare del Pere). Més endavant ja us informarem dels diversos horaris. 

Fins al proper Sopar-Tertúlia!

2 de novembre del 2011

Trobada amb les famílies de cada estança

Les educadores de l'estança Mar de Llum, Paqui i Syra, vam observar que els infants de l’estança ja s’havien adaptat o estaven a punt d’acabar aquest procés. Per aquest motiu, vam creure interessant proposar una trobada amb pares, mares i altres adults (avis i àvies, tietes...) que havien participat durant aquesta primera etapa a l’escola. L’objectiu d’aquesta trobada era compartir diferents aspectes sobre l’adaptació: les emocions, observacions dels adults respecte els nens i les nenes, sensacions, curiositats... i fer una valoració general de com s’havia viscut aquesta experiència des de casa i també a l’escola.




En arribar a la trobada, el pare i la mare de l'Adrià ens van fer una proposta molt divertida. Abans de començar, ens van portar unes estructures de cartró molt boniques, que amb l'ajuda de tots, vam anar montant perquè els menuts de l'escola en poguessin gaudir. Així doncs, tothom hi va posar el seu granet de sorra.

A continuació, vam seguir amb la trobada, que ens va donar a conèixer el gran valor que té aquesta primera etapa a l’escola, per les famílies. Compartir els successos i avenços que fan els seus fills i filles esdevé fonamental per afrontar el procés d’adaptació, tant des de casa com a l’escola. Per aquest motiu, les educadores vam agrair a tothom la seva col·laboració, paciència i confiança, per fer d’aquests primers dies a l’escola, uns moments entranyables.

Aquesta experiència va ser tan grata, que la resta d'estances també faran una trobada amb el mateix objectiu el proper 30 de novembre a dos quarts de nou del vespre.



28 d’octubre del 2011

La Castanyada!!!

Arriba el temps del fred, de les castanyes, de cantar cançons a la vora del foc... Per això, hem fet la nostra Castanyada amb una mica de cada cosa. Primer de tot, un avi ens va ajudar a coure les castanyes a l'entrada de l'escola.

Mentre les castanyes espetegaven en el foc, alguns infants amb les seves famílies feien gana, tot creant preciosos dibuixos amb ceres de colors.

Ningú no es va voler perdre la festa, així van venir molts nens i nenes acompanyats de pares, mares, avis i àvies, tiets i tietes... Fins i tot, infants que havien vingut altres anys a l'escola.  



Finalment, amb l'animació del Ferran i en Carles, tots vam acabar cantant i ballant, tot menjant les castanyes i coques i dolçaines que van portar les famílies per compartir.


Va ser una gran festa!

17 d’octubre del 2011

Comencem l'assessorament!!!

Aquest serà el tercer any que rebrem assessorament. Durant els dos anys anteriors, la nostra assessora era la Sònia Kliass. Enguany, la Montserrat Fabrés ens ajudarà a fer camí cap a una educació més respectuosa per l'infant.

Ella ha estat mestra, formadora i assessora a diverses escoles, i forma part de l'Associació Pikler-Hengstenberg i del grup Pikler-Lóczy de Rosa Sensat.

Al llarg de tot aquest curs escolar, la Montserrat ens visitarà diferents dies. D'aquesta manera ens podrà observar durant el nostre dia a dia i acompanyarà en les nostres reflexions sobre l'organització, els espais, els materials...

11 d’octubre del 2011

Coneixem l'Alba!!!


Durant la trobada de coordinació de l'equip, l'Ana, la cuinera de l'escola, ens va presentar la seva néta: l'Alba.

Vam fer un petit mos, mentre la mare ens explicava com havia sigut la seva experiència.

  


Finalment vam fer un petit obsequi a la família de l'Alba i vam brindar per desitjar-los MOLTES FELICITATS!!!

27 de setembre del 2011

Un estrany visitant!


El passat 27 de setembre vàrem rebre una estranya visita. Davant la porta de l'escola hi havia una gàbia amb un conill blanc a dins. Pel que sembla va ser abandonat, ja que el seu amo no es va donar a conèixer.





Les famílies de l'escola es van preocupar molt pel visitant. Durant tres dies van estar saludant, acaronant, jugant i observant el conill, tant a la sortida com a l'estona d'entrar a l'escola. Finalment, la família del Jan (infant de l'estança de L'Estel Blau) ha acollit l'animal a casa seva, on tenen un altre conill que li farà companyia.   

20 de setembre del 2011

La Núria Albajar a l'escola!


Durant el curs passat, algunes de les educadores de l'escola vam poder gaudir de la possibilitat de fer d'observadores a l'escola "El Til·ler" a Cerdanyola del Vallès, durant una setmana. La mestra Núria Albajar va ser la nostra acompanyant de referència durant la nostra estada, mostrant-nos els aspectes més rellevants de la pedagogia Waldorf. Malgrat que no hi vam poder assistir totes, la Núria ens va voler visitar un dia per compartir la nostra experiència a la seva escola. Conjuntament vam valorar l'experiència de manera molt positiva i vam adaptar alguns recursos pel nostre dia a dia a l'escola.

MOLTES GRÀCIES!

3 de setembre del 2011

Gaudir dels fills

Entrevista de Mercè Miralles, extreta de la revista Presència del 3 al 9 de juny del 2011

Tant la mare, i el pare, com el fill haurien de disfrutar. Això explica el pediatre Carlos González en conferències, llibres, consultoris... Reivindica l’afecte i la llibertat de la criança.

Carlos González fa anys i panys que és pediatre, però va saltar a la “fama” amb el llibre Omple’m de petons (Angle Editorial), en castellà Bésame mucho. González s’ha convertit en referent de la criança natural i la lactància materna. Tot i que el que planteja no és pas nou, sona fresc després de molt de temps d’insistir als pares: ‘no l’agafis a coll’; ‘Les farinetes tenen més aliment’; ‘T’està prenen el pèl’... Quan, d’entre els lectors, van dormir amb els pares? Segons el que explica el doctor González, van tenir molta sort. A molts pares, però, els preocupa que els seus fills siguin dependents.   
 - “Les persones, quan tenen nens petits, es preocupen per unes coses... És un fet que hi ha molts adolescents que només mengen patates amb quètxup i pizza. Mai, com a pediatre, cap mare m’ha demanat què pot fer amb aquest problema. En canvi, de mares de bebès que et diuen que van començar amb la fruita fa dues setmanes i no hi ha manera... D’aquestes, a grapats. Pot tenir importància que estigui dues setmanes sense fruita?”
- No sabria què dir-li.
- “I la qüestió de dormir amb els pares és de la mateixa índole. Es fan unes disquisicions sobre si s’hi acostumarà o no! Penses que als sis anys el tindràs al llit? I si hi fos, que no hi serà, seria un problema? Imagina’t: el teu fill mai s’apuntarà en una banda de neonazis, mai fumarà porros, però en canvi dormirà al teu llit... No hi firmaries? Són problemes que, en primer lloc, no es plantejaran, i si es plantegessin serien lleus.”
- Ara que és habitual que es tinguin pocs fills, moltes mares són “novelles”.
-“Les mares es trobem molt soles. Segur que quan un periodista comença, n’hi ha un algun altre que fa tres o cinc any s que hi és i li diu: ‘Això es fa així i això d’aquesta altra manera’. Passa en tots els oficis. El nen que comença a l’escola a jugar a polis i lladres -si és que encara s’hi juga-, i n’aprèn d’un nen més gran. Però les mares rarament tenen relació amb una mare d’un any o tres més. Tenen relació amb les de la seva quinta, les iguals, o amb la pròpia mare, que abans tenia 20 anys menys que ella i que ara en té 30 o 35 més... De la mare, molt equivocadament, penses que està antiquada i que no et pot ensenyar res. I de les altres, les iguals, tampoc en pots aprendre res, perquè no saben res tampoc.”

Tradició i criança
- És com si es trenqués una cadena d’aprenentatge...
- “No hi ha una tradició, i sembla que el que es fa ara és el que s’ha fet tota la vida. Si parlessis amb una mare de fa 10 anys et diria que no existia al xarxa antiofegament...”
-La xarxa què???
-“Veus? Jo sé que des de fa un any... És com una malla d’aquelles de posar cinc quilos de taronges, però petita. Hi poses un tros de fruita dins i el nen va xuclant. I ara hi ha mares que pensen que si el nen no ho fes servir es moriria! Hi ha un cert grup de gent que diu que no agafis el nen a coll, que es malcria; que no te’l fiquis al llit, que no en sortirà mai, o que vagi a la guarderia, que s’espavila, i per l’estil... I la gent es pensa que sempre s’ha fet així, i es fa així des de fa 10 o 15 anys! Però, en canvi la gent no preguntava a la seva mare, a la seva àvia.”
- Això de la guarderia...
- “No és que hi hagi mals professions, però legalment es permeten vuit nenes per professora el primer any i a partir d’una certa edat, dotze. A la majoria de països europeus són quatre nens per adult, i fins a tres. No es pot cuidar vuit nens! Si algú té trigèmins segur que l’Ajuntament li facilita una persona que l’ajudi. Si només que tinguis bessons segur que demanes ajuda a l’àvia, la sogra... Com pot ser que algú pugui cuidar vuit nens? No hi ha temps de donar biberons i canviar bolquers. En canvi, en cara es creu que si portes el nen a la guarderia s’espavilarà, aprendrà abans a caminar, abans a parlar i es socialitzarà... Com vols que es socialitzi amb set nens que tampoc parlen ni caminen? Els nens es socialitzen a casa, amb els pares, que els canten cançons, que els expliquen contes, que els porten a visitar llocs... Es socialitzen a la societat i no apartant-los de la societat.”

Éssers maliciosos?
- A vegades, sobretot en qüestions de dormir o de menjar, se sent alguns pares que diuen que el seu nadó els pren el pèl.
- “Sí, és increïble. Això de prendre el pèl, és a dir: ‘Ho faré per molestar, però no ho necessito’... És impossible que hi faci. El bebè no té la capacitat de prendre el pèl, ni prou maldat. El cas és que hi ha poques mares a les quals això se’ls acudeixi espontàniament. Ho han sentit a dir. Així és com et van posant en contra dels teus fills.”
- En contra?
- “Si el primer dia de casada totes les amigues et diguessin que el teu marit s’aprofitarà de i tu t’ho creguessis... quant trigaries a divorciar-te? No et pots relacionar amb una persona partint d’aquesta base: el meu fill em prendrà el pèl i jo he de buscar la manera de defensar-me!.”
- Vaja.
- Un dia d’aquests vaig llegir a la premsa un article en què uns senyors parlaven dels joves, que si van ser nens sobreprotegits, i és clar, ara... Aquesta reflexió l’he sentit en contra del meu llibre, Omple’m de petons. Em diuen que els nens, per culpa d’ell, estan sobreprotegits. Rumiem una mica... Els que no se’n van de casa, els ni-ni, a tots plegats, com els van criar...? Són els que es van criar als setanta i vuitanta, i la majoria  van anar a la guarderia, no els van agafar a coll...”
- Quin neguit.
- “Tenir fills s’està convertint en una cosa desagradable. La meva àvia en va tenir set, i mai no la vaig sentir a plorar: ‘Quina desgràcia, estic carregada de fills, quina vida tan terrible he tingut! Si hagués tingut més mitjans...’. I no tenia rentadora, no bolquers, ni nevera... Ara, amb el primer fill hi ha qui ha està desitjant que acabin les setze setmanes i tornar a treballar, perquè els cau la casa a sobre. Però és que és evident: tot allò que és agradable de tenir fills està prohibit! No hi ha ningú que et digui: ‘No li rentis la roba, que s’hi acostumarà i després estaràs trenta anys rentant roba’, i en canvi és veritat.”
- Altres coses, en canvi...
- “ ’No l’agafis a coll perquè sempre estarà a coll’... Això sí que és mentida i sí que t’ho diuen! Rentar, planxar, fer llits... Això sí que t’ho deixen fer... És més, et recomanen que ho facis. Una mare que agafa massa els nens a coll o que està massa per ells, que se’ls posa al llit a la nit és criticada: és sobreprotectora, una lloca, una bleda, que es deixa prendre el pèl, En canvi, als anuncis de al tele et diuen: ‘la pica està neta però està desinfectada?’ I aleshores ha ss fe fer servir un sabó que ho deixa tan net que si volguessis podries menjar a la pica. Si una mare ho fa, ningú diu que és una obsessiva de la neteja, no! Aleshores és una bona mare!”.
- Ocupats en tantes coses, queda poc temps..
- “T’obliguen a treballar i treballar en coses inútils... Però és que el terra no et somriu mai, quan el fregues,, el fill sí que et somriu, quan jugues amb ell... Té la seva recompensa, és agradable, cuidar un nen. Si hi ha gent que compra un gatet perquè és agradable! Doncs un nen és molt més agradable!! Però et prohibeixen fer les coses agradables. Et prohibeixen explicar contes: ara la llei és que l’has de deixar despert al llit. Has de sortit de l’habitació estant el nen despert, Fins i tot hi ha algun llibre que diu que si el nen se t’adorm per casualitat, quan tornaves d’algun lloc en cotxe, que el despertis abans de deixar-lo al llit. Si no, així és com el tigre que prova la sang humana, un cop hi ha tastat... El nen ha de tenir clar que el poses al llit despert, i que te’n vas i s’adorm sol, No el pots agafar, no pots explicar contes, no el pots bressar, ni posar-lo calentó al teu llit i dormir tranquil·la,però sí rentar, planxar, fregar, fer hores extra per pagar una escola millor... I cada cegada que plori, anar a fer alguna cosa, encara que sigui el mètode Estivill, o no fer res. Però què gas, si el nen està plorant tota la nit? Tampoc pots dormir... Resumint, ho passes malament.”
- I qui té interès a fer-nos patir tant?
- “Aquestes normes van sortir, les primeres, a finals del s.XVIII, d’alguns autors alemanys. Però ningú llegia sobre això, aleshores. Probablement a finals del XIX es va començar a  popularitzar, i a principis del XX... Hi ha llibres de  1910 que diuen que no moguis el llitet. Abans , els bressols feien una corba per sota, per gronxar. Ara han de ser plans. I hi ha textos que deien que no es gronxés perquè provoquen hemorràgies cerebrals... No se s’hi s’ho creien de debò. Ara no ho diuen, ara diuen que es malcria! Quantes complicacions.”

No som màquines
- Tot plegat és més senzill, doncs?
- “No hem tingut en compte com son les coses realment, hem fet com si els nens fossin maquinetes que funcionen d’una determinada manera. Els nens són criatures biològiques, i la base del desenvolupament humà és una relació molt intensa, durant uns quants anys, amb una persona que habitualment és la mare o una altra persona. En tot cas, una. És com funciona la ment humana, no ho  pots canviar.”
- Un cuidador principal.
- “Què fa que els nens obeeixin els pares? No és la nostra força ni el nostre poder ni la nostra intel·ligència... Als catorze anys? L’únic que fa que un adolescent obeeixi el seu pare és el desig d’obeir-lo. I el desig d’obeir es basa en una relació afectiva molt forta. Si anem minant la relació afectiva es mina la disciplina. No obeeix perquè ‘els nois ara tenen molt respecte’... Obeeix perquè ets la seva mare, que l’ha portat a coll, l’ha adormit,... i t’estima. Volem això? Portem els nens a la guarderia 8 o 10 hores des de que tenen quatre mesos. I als quinze anys volem que tinguin la mateixa relació que van tenir nosaltres amb la mare, que vam estar amb ella cinc anys....? És impossible. No hi ha miracles.”
- Els nens què necessiten?
- “Necessiten un cuidador principal, amb el qual han d’estar gairebé totes les hores del dia, per no dir totes, Des del nostre punt de vista creiem que el que veiem cada dia és el normal, però Occident és una part molt petita del món. Al món, la majoria dels nens van a l’esquena de sa mare durant més de tres anys.”
- Deu haver rebut crítiques.
- “ ‘Tot això que recomanes està molt bé, però...’. Comencem perquè a Omple’m de petons jo no recomano, intento explicar per què el nen fa el que fa. Per què plora? No ho fa per molestar, jo fa perquè el nen petit quan no te la mare plora? Sí molt bé, a les tribus primitives... però les dones d’ara tenim moltes obligacions...’. I jo els diria: ‘Creus que a l’Àfrica es graten la panxa?’. Sisplau! Una dona africana ha d’anar a buscar l’aigua a tres quilòmetres. La dona ha treballat sempre, i molt. D’acord, no treballava d’advocat, però ha treballat sempre. Si les dones africanes duen el nen a l’esquena sempre és perquè tenen molta feina, precisament! Per anar i venir al bressol quan plora s’ha de tenir temps.”
- Anar a l’oficina amb el nen a l’esquena es fa difícil d’imaginar.
- “Hi ha feines que no es pot fer... Però ara podríem fer l’entrevista amb un nen a coll. Per què no pot tenir el fill així la taquillera del cine o l’empleada del banc? Quin problema hi ha? No els ho permetem. Oi que hem vist alguna gitana al mercat amb un nen dins d’un mocador lligat? Aquest mateix nen el veus amb pocs anys agafant el metro sol. A veure si no estan espavilats! Qui se’n va abans de casa, els paios o els gitanos? Són independents en el sentit que no necessiten estar contínuament amb la mare o el pare, i no ho necessiten perquè ja han fet! Mantenen un vincle afectiu molt fort amb la família, per no dependència. I també un vincle cultural important. El nen necessita una
 protecció total durant uns anys per després poder ser independent! Ja se sent segur. Sap que sempre que hi ha necessitat ha tingut algú que l’ha ajudat. I creu que seguirà passant, jo no seran els pares, seran altres persones, que l’ajudaran, i tirarà endavant... El nen que passa cada dia hores plorant i se’l deixa plorar, en canvi... ‘Si no vaig poder convèncer ni la meva mare que em donés el biberó abans de l’hora prevista, com puc convèncer el meu cap que m’apugi el sou?’ “.

1 de setembre del 2011

Un esparver a l'escola!


Després de les vacances d’estiu, les educadores ja hem tornat al nostre lloc de feina per preparar el nou curs. Però aquest any una sorpresa ens esperava al jardí de La Font. Un petit esparver s’havia colat al nostre jardí interior per caçar una presa, però la desorientació i potser alguna ferida feien que l’ocell no pogués sortir volant de l’escola.
Les educadores, al veure la situació, vàrem acordar trucar als agents rurals. De seguida, dos homes van venir cap a l’escola. L’un portava un drap gros per agafar l’esparver i l’altre duia una capsa per poder-lo traslladar amb comoditat. El van agafar sense gaire dificultat i se’l van endur. El nostre curiós visitant va ser portat a un centre de rehabilitació d’aus, on serà analitzat, curat i posat en llibertat de nou.


25 de juliol del 2011

Dinar de final de curs!!!


Per finalitzar el curs 2010 - 2011 i començar les vacances d'estiu, tot l'equip de treballadores vam fer un bon dinar. Durant l'àpat no hi van faltar anècdotes divertides dels nostres infants, moments emocionants i moltes rialles!!!

BON ESTIU A TOTHOM!