19 de desembre del 2011

Les Convivències!


Des de fa dos anys, els pares i mares de l'escola van iniciar una experiència molt gratificant: Les Convivències, durant una setmana del mes de juliol. Aquest és el testimoni d'una de les famílies que les ha viscut:

"Ara fa ja més de dos anys que començava a funcionar una nova escola bressol al nostre poble. Només veure el curiós edifici que havien construit presentíem que allà dins podrien succeïr coses diferents; el que teníem davant no s’assemblava gens a res que haguéssim vist fins aleshores. Això es donava al mateix temps que iniciàvem la nostra primera experiència escolar com a família. No teníem una idea precisa de què podia succeïr en aquest món inexplorat que apareixia davant nostre. 

Després de tot un intens curs, ric en rialles, emocions, plors, cançons, descobriments... vam parar-nos a pensar quina seria una bona manera de posar un tancament com cal al primer curs. Havíem conegut una mica els companys de la nostra filla i ens havia agradat descobrir qui eren aquests petits: què tenia cadascun de particular, de diferent, què els feia únics. En volíem una mica més. Altres pares i mares també compartien aquest sentiment. Vam pensar que veure els nostres menuts interactuar amb els seus pares, mares, àvies, germans... tots plegats, probablement ens ajudaria a compendre’ls millor.

Què podiem fer per conviure unes estones més amb aquests nens i nenes i les seves famílies? Qui estaria disposat a participar durant uns matins en un espai familiar amb l’únic objetiu de gaudir els uns dels altres?

El primer any van ser cinc matins de passar bones estones junts: pares, mares, àvies, tietes, germans, amics... En total unes onze o dotze famílies vam participar d’aquestes trobades. A mida que passaven els dies gaudiem més compartint aquests moments: els esmorzars al pati interior, els jocs amb l’aigua i les petites piscines, les cançons, les corredisses dels menuts... Era tot un plaer veure els nens i nenes corrent i xisclant pel pati, amb un somriure que no els cabia a la cara. L’esperit de Woodstock revifava quaranta anys més tard a Santa Eulàlia de Ronçana!

Durant aquestes primeres convivències un pare, el Paco, va fer un comentari que recull força bé el que vam viure: “El primer dia vaig venir pensant en el meu fill i que s’ho passés bé. A partir del segon, també pensava en mi”.

El segon any vam repetir l’experiència. Com ja havíem descobert que ens ho sabíem passar junts bé vam “contagiar” a altres pares i mares, arribant gairebé a una participació de vint famílies. Aquest cop ens vam organitzar més per poder fer diferents activitats: una magnífica sessió de pintura on els nostres fills van sortir molt colorits (no us perdeu el quadre que està penjat a la sala gran de l’escola), la construcció d’un castell amb caixes de cartró, les bombolles, el ioga per a petits i grans, el ball del Chu-Chu-Ua, els instruments musicals... I sempre com a rerafons uns esmorzars èpics.  

Ens sentim agraïts d’haver participat d’aquestes estones i d’haver trobat altres mares i pares disposats a descobrir nous espais per poder gaudir dels nostres fills. Volem expressar especialment el nostre agraïment més profund a dues autèntiques pioneres d’aquesta experiència: la Sònia Padilla i la Montse Miró. Elles ja hi eren quan això no era més que una il·lusió."

 
Aquest any t’esperem a tu i a la teva familia!


Família Izuel Soler: la Gabriela, el Pere, l’Anna i el Carles

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada