Els primers dies a l’escola

Un any més hem obert les portes de la nostra escola bressol. Tot s’inicia amb uns primers dies molt delicats per a tothom: infants, mares, pares i educadores. Un període on molts sentiments i noves sensacions, mai viscudes abans, afloren. La incorporació dels infants i les famílies a l’escola és un procés que comporta molts canvis emocionals i d’organització familiar. També l’escola s’ha de preparar per tal d’acollir tothom (especialment els infants) el millor possible.

Els infants han de conèixer uns adults i altres nens i nenes desconeguts fins ara; al mateix temps, les famílies han de deixar els seus fills a càrrec d’altres persones i, també,  les educadores necessiten un temps per conèixer i establir unes relacions tranquil·litzadores amb els infants, intentar canalitzar les emocions, respondre preguntes, dubtes, etc.

Hem estat reflexionant sobre aquest primer moment d’adaptació  i que pot ser de patiment pels infants, per pares i mares. El canvi pot comportar per les criatures  un risc de desestabilització i desequilibri emocional, ara bé, l’infant té capacitats innates per a poder superar aquesta situació si està acompanyat, d’una manera respectuosa, en tot moment per l’adult. Pensem que la incorporació dels nens petits a l’escola bressol no és una situació natural, amb això volem dir que els infants d’aquestes edats (0 a 3 anys) no tenen cap necessitat de separar-se del nucli familiar. Atès que no podem girar l’esquena a la realitat que ens toca viure, una societat que canvia dia a dia, la nostra tasca com a professionals és intentar oferir un espai amable i de qualitat on l’ infant trobi una acollida tranquil·la i relaxada a aquesta etapa de la seva vida que tot just comença.

A partir de la nostra experiència, del nostre coneixement i de les nostres observacions, pensem i creiem que realitzar aquest procés d’adaptació d’una manera lenta, gradual i acompanyada, és el millor per l’infant. Ja fa dos cursos que proposem a les famílies fer costat als seus fills/es dins l’escola i realitzar una separació gradual. La primera setmana tant els infants com les famílies estan una hora dins l’estança. Prèviament s’ha parlat amb les famílies del comportament i les normes que s’han de complir sempre que acompanyin els seus fills; aquest procediment els servirà de guia alhora d’estar a l’escola i també els ajudarà a sentir-se part integrant de la comunitat educativa.

Les pautes són:

• Buscar un lloc on es trobin còmodes dins l’estança i mantenir-s’hi.

• No demanar, incitar a l’infant en cap moment que vagi a jugar.

• Deixar que l’infant decideixi en quin moment vol anar a jugar.

• No intervenir en petits conflictes que es puguin ocasionar. L’educadora farà de moderadora.

• Al cap d’una hora, o abans, si es creu necessari, la família i l’infant han de marxar de l’estança.

• Poden passejar per l’escola junts per a conèixer els diferents espais.

Aquest procés d’adaptació ja l’expliquem durant la jornada de portes obertes; anem veient amb sorpresa la resposta de les famílies que cada vegada estan més conscienciades d’acompanyar als seus infants en aquests moments. Hi ha famílies que demanen uns dies de permís a la feina, n’hi ha d’altres que es reserven dos o tres dies de vacances, vénen avis i àvies. Hi pot haver alguna família que no té la possibilitat de poder-s’ho combinar, l’escola entén aquesta situació i  busca conjuntament la manera més còmoda i tranquil·la de solucionar-la. Pensem que els infants que ja porten alguns cursos a l’escola no tenen la necessitat de fer el procés tant llarg. Hem observat que  aquests ja reconeixen l’espai i en moltes ocasions també coneixen a l’educadora, vénen molt contents. Recomanem igualment que els primers dies vinguin poques hores a l’escola.

Així doncs, veient els resultats d’aquest procés d’adaptació, pensem que és un bon camí per intentar aconseguir una escola viva, segura i acollidora,  on tothom pugui tenir el seu espai. D’altra banda creiem que és una bona manera d’establir uns vincles de confiança que  ajudaran els infants i les seves famílies. Amb aquest desig de fer de l’escola un espai viu, on tothom hi té cabuda, aquest curs vàrem proposar als pares i mares que acompanyaven els seus infants a les estances durant aquest període, TASQUES senzilles i útils: fer pilotes de feltre, de llana, cosir vores a teles, confeccionar saquets...Tot un seguit de materials que els infants podran manipular i amb els quals gaudiran durant les estones de joc. Els resultats han estat sorprenents, la situació dins l’estança es va relaxar molt. Les famílies estaven entretingudes en la seva tasca, sense deixar, però, d’observar el seu infant i es creà un clima distès i de confiança. Aquestes activitats van ajudar a no precipitar-se a l’hora d’actuar amb els infants, a donar temps, a agafar seguretat, a deixar fer amb tranquil·litat.

Les educadores hem fet una valoració molt positiva d’aquests primers dies i estem molt satisfetes de com, entre tots, s’ha dut a terme. El fet que les famílies hagin pogut gaudir d’aquests dies a les estances els ha donat més seguretat amb les educadores i una major confiança a l’hora de deixar-nos els seus fills. També hem pogut observar que els infants es queden més tranquils amb les educadores i són capaços de canalitzar la seva angoixa més promptament.

Aquesta experiència tant satisfactòria del procés d’acollida ens anima a continuar treballant per tal d’aconseguir el benestar dels infants i de les famílies.