La succió, igual que el control d’esfínter,
roman com a necessitat vital durant un temps perllongat. Aquest període és
bastant més llarg del que els adults tenim ganes d’esperar. En general ens
molesta i desitgem que s’acabi igual que volem que no hi hagi necessitat d’usar
bolquers.
La succió és reflex instintiu de
supervivència present en tots els mamífers, permetent-los l’obtenció dels
aliments, és a dir que evolutivament va generant plaer. Fins i tot hi ha qui no
es xucla el polze sinó un altre dit o, fins i tot dos dits, ( de vegades, al
mateix temps podem observar que els infants es pessiguen el l’òvul de l’orella
o qualsevol altra part del cos d’una altra persona, cabells, mans..o element
extern del que es fan acompanyar per així resoldre la innegable necessitat de
succió). A mesura que deixa el pit matern, cerca autònomament plaer i benestar.
És probable que el procés de la lactància en els nostres avantpassats fos un
procés més perllongat, entre tres i cinc anys. En la nostra cultura – en
aquests dies -, segurament que això ens semblarà exagerat, tenint en compte que
els nostres infants de cinc anys ja escriuen i comencen les seves primeres
lectures. No obstant això… segueixen succionant!, això significa que per més
que madurin en altres àrees, el desig de succió segueix present.
La fi és purament primària: el
benestar i plaer que aquest acte ofereix a l’infant.
La succió sol ajudar a prendre el son, a relaxar-se, agafar força
per continuar el dia…,el 80% dels bebès que es xucla el dit sol començar cap
als tres mesos, i sol abandonar-ho als 4 anys. L’ideal seria que finalitzessin
amb aquest hàbit, segons els experts, sobre els cinc anys.
Arriba un moment que els adults creiem
que ja entenen prou de succionar i val la pena que arribats a aquest punt
reflexionem per què ens molesta tant als adults quan els nostres fills/es
xuclen el dit o el xumet. Els acostumem a dir: no et posis el dit a la boca!, deixa
el xumet!, ja ets gran!. Des de la nostra autoritat és possible retirar el
xumet, igual que els bolquers, però això no vol dir que l’infant tingui la seva
necessitat de succionar inconclusa.
SI CADA ETAPA ES VIU PLENAMENT,
S’ACABA PLENAMENT.
Resum
d’un article de la revista número 31 de VIURE EN FAMÍLIA
Aquest resum està extret de la següent pàgina
web:
http://monpetitresor.blogspot.com/2009/11/xumet-plaer-de-nens-censura-de-grans.html
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada